¡¡LLUNA!!

.






Ai lluna, lluna que véns,

quan la tarda s'acaba,

des d'orient fins a occident

com un medalló de plata!

Quan passis pel meu poble,

quan passis per casa meva,

atura't, lluna, atura't,

para't per un moment i baixa.

Penetra en les meves patis verds

on floreixen les plantes

i reflecteix la teva llum viva

sobre les seves parets blanques.

Dels meus tarongers en flor,

de la meva roser i les meves dàlies,

jo et donaré els seus perfums

que per l'aire s'escapen.

I perquè no m'oblidis

quan et vegis molt alta,

els meus versos de mil colors

et donaré quan et vagis.

Ai, lluna, lunita lluna,

ai lluna, lluna de plata!

A.R.