La poesia de vegades neix
on menys puguis esperar,
però sempre són pensaments
que per un motiu puntual,
et fan aflorar sentiments,
i els tens d'expressar,
per no guardar dins
les bilis de la impotència,
que produeixen malestar.
n'hi ha que van per la vida,
fent veure que són bons,
i tan sols porten una disfressa
que els fa semblar de bens,
i gairebé sempre sol enganyar,
dins s'amaga una fera
¡i va solta!, ¡i sense morrió!
I dentades va donant
a qui se li gosa apropar,
¡¡el llop, que ve el llop!!
i ningú ho veu arribar.
ara no hi ha quixots,
ni molins contra qui lluitar,
ni tampoc hi ha Dulcino
bo ......... alguna potser,
el temps ara es fa servir,
en ....... ¡Fotre als altres!.
Antonio Ramirez
No hay comentarios:
Publicar un comentario